Els anys universitaris van ser decisius per l’es devenidor de Joan Bta. Muntada. L’educa ció espartana, primer a Madrid, després a Bar celona, el portarien a estudiar alhora dues carreres universitàries: Filosofia i Lletres i Dret. Posteriorment realitzaria la carrera de Mestre de primer ensenyament a l’escola Normal. Tanmateix, la travessa universitària no fou exempta de sacrificis ni de dificultats. Muntada hagué de finançar-se els estudis: feu de venedor ambulant de brotxes i navalles pels carrers de Madrid, i ja a Barcelona, educà i cuidà uns infants d’una família benestant i també exercí de pigall d’un cec. Malgrat això, va obtenir un brillant expedient acadèmic i va destacar per haver-se examinat en Llatí. En el vessant literari, va ser col·laborador de La Veu de l’Empordà, on publicà articles i poemes. Tot plegat el feu mereixedor d’un premi per part de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, entregat en ses sió solemne al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el dia 30 de desembre de 1931. Superada l’etapa universitària, Muntada va contraure matrimoni amb la, segons ell, «noia més bona i bella de l’Alt Empordà». La coneixença, el festeig i les noces amb la pintora i escultora Filomena Batlle i March eixamplaren la vena literària de Muntada, que l’evocà en nombrosos poemes íntims i cants d’amor. L’adveniment de la II República coincidí amb l’establiment professional de Muntada, que instal·là el seu primer despatx d’advocat a Barcelona i donà classes de filosofia a Granollers. L’eufòric context de recuperació de l’autonomia de les institucions catalanes el portà a abraçar amb força l’activitat política. Amb una consciència de catalanitat forjada i consolidada, Muntada atià a Barcelona el braser ideològic que havia compartit i vivenciat a Bilbao. La solidaritat amb la cau sa basca el portà a participar dels ideals po pulistes i a pensar en la creació d’una formació política. Aquesta havia de ser explíci tament nacionalista, separatista, conservadora i unitària i superadora de les ambigüitats de la Lliga Regionalista, i havia de transportar estructuralment l’enfocament del naciona lisme basc a Catalunya i emular el PNB. Muntada se serví de la plataforma d’Unió Catalanista, de la qual en fou Secretari General l’any 1931, per dur a terme aquest propòsit. A més d’Unió Catalanista, fou necessària la fusió de sis grups més. Com a resultat va néi xer l’any 1931 el Partit Nacionalista Català del qual Muntada en fou ideòleg i cofundador. Tot i que fou candidat a les eleccions al Par lament de Catalunya el 20 de novembre de 1932, compartint cartell amb l’il·lustre juris consult Francesc Maspons i Anglasell, cap di rigent del PNC sortí elegit. Tanmateix, per a Muntada aquell fou un període de molta po pularitat: donà conferències i mítings arreu de Catalunya i col·laborà amb els diaris pro pagandístics. Josep Maria Murià, en el seu lli bre Vivències d’un separatista, recorda Mun tada com «un bon patriota» i com «un intel·li gent orador florit». També va participar en la resistència enfront l’exèrcit repressor en els fets del 6 d’octubre de 1934, quan Lluís Companys proclamà l’Estat català. Aquell dia, Muntada, amb altres companys, fou detingut i conduït al calabós de la Prefectura de Barcelona.